La immunitat

La immunitat és la capacitat que té l'organisme per poder resistir l'atac de qualsevol germen o substància perillosa i acabar amb ells i en l'organisme humà pot ser de dues formes: passiva i activa.
La immunitat passiva, és una forma de protecció ràpida, però de curta durada, que s'adquireix durant l'embaràs i es reforça a través de la lactància materna.  
Quan una mare s'alimenta bé, descansa, no fuma, no pren, no ingereix drogues o medicines sense control mèdic i no s'exposa a radiografies sense protecció, el seu nadó té moltes més possibilitats de néixer amb defenses naturals, que li arriben a través de la sang materna.
La immunitat passiva també s'adquireix a través de sèrums o gammaglobulines, que són substàncies que produeixen anticossos per combatre algunes malalties produïdes per bacteris, però que també actuen per poc temps.  
Les Gamaglobulina procedeixen de sang d'un ésser humà que per haver patit certa malaltia, va desenvolupar els anticossos corresponents. La seva administració i control ha de ser molt curós perquè s'ha de buscar sempre la compatibilitat sanguínia i la sortida de la sang, que si no té un control adequat, pot contenir virus d'altres malalties greus com la SIDA o l'hepatitis.
La immunitat activa s'adquireix per mitjà de les vacunes i la protecció pot durar tota la vida.

Les vacunes o antígens són substàncies que en ser introduïdes al cos actuen sensibilitzant l'organisme en tal forma que aquest mobilitza les defenses específiques ràpidament i es formen els anticossos, a aquesta acció se l'anomena resistència específica, que és una situació adquirida en el sentit que només es presenta quan l'organisme es posa en contacte amb un antigen o vacuna.  
Les vacunes en ús actualment es preparen amb gèrmens vius i atenuats i altres tenen gèrmens morts. Les que s'elaboren amb gèrmens vius i atenuats, tenen major capacitat de produir anticossos. El millor resultat de la producció d'anticossos s'obté quan la vacuna "imita" la malaltia, però sense córrer el risc de patir-la.  
Hi ha vacunes que s'administren per via oral, com la de la poliomielitis i altres que s'administren intramuscularment per mitjà d'injeccions.  
La seva activitat comença en el moment de inocular o administrar-la. Immediatament la sang i el sistema limfàtic comencen a produir anticossos, que a poc a poc superen els invasors i com es "registra" la dada de l'agent estrany, la persona queda immune a l'atac d'aquesta malaltia, així, quan entren gèrmens vius al organisme, immediatament s'activen les defenses que ja estaven preparades per a això.