PROPERES INVESTIGACIONS

http://www.qpasa.com.ar/las-noticias/interesantes/2891-se-vienen-las-vacunas-sin-dolor-y-mas-efectivas.html

Les vacunes seran menys doloroses. Científics dels Estats Units van presentar un petit pegat compost de microscòpiques agulles que subministrar els medicaments i aconsegueixen no només evitar dolors, sinó que les fa més efectives.
La tecnologia, desenvolupada per investigadors de la Universitat d'Emory i l'Institut de Tecnologia de Geòrgia, conté 100 "microagulles" que mesuren només 650 micròmetres (0.065 mm) de llarg que es dissolen en la pell en fer contacte.
Segons els investigadors, el pegat (que compta amb centenars d'agulles microscòpiques que es dissolen a la pell) va demostrar millorar l'efectivitat de immunitzacions.
Segons els científics, que publiquen l'avanç a la revista “Nature Medicine”, el pegat podria eventualment permetre que la gent s'inoculi a si mateixa, la qual cosa podria ajudar a prevenir moltes malalties i salvar vides.

2. INDICACIONS GENERALS DE LA VACUNA

Els criteris per definir els grups de risc en els quals està recomanada la
vacunació es basen principalment en considerar els infants que tenen un
risc incrementat de contraure una infecció pneumocòccica greu.
Els diferents grups s’han definit tenint en compte les característiques de les
malalties i de la infecció que pot prevenir aquesta vacuna. Els grups de risc
fan referència als nens i nenes de 2 mesos a 2 anys d´edat amb:
 
a) Anèmia de cèl·lules falciformes.
b) Asplènia. S’ha d’especificar-ne el tipus, indicant-hi si és congènita,
adquirida o si és una disfunció esplènica.
c) Infecció per l’HIV. Cal indicar-hi si actualment la infecció és
simptomàtica o asimptomàtica.
d) Malaltia crònica cardiovascular. Cal especificar-hi el tipus de malaltia.
e) Malaltia crònica respiratòria. Cal especificar-hi el tipus de malaltia.
Dins d’aquest grup de risc queda exclosa l’asma. En el cas de patir asma
i estar tractada amb dosis elevades d’immunosupressors, caldrà
especificar-ho en el grup de risc corresponent.
f) Diabetis mellitus.
g) Fístula o pèrdua de líquid cefaloraquidi.
h) Immunodeficiències congènites. Cal especificar-ne el tipus, indicant-hi
si la causa és per:
- Dèficit d´anticossos o de cèl·lules T.
- Dèficits del sistema de complement.
- Trastorns de fagocitosi (incloent-hi la malaltia granulomatosa
crònica).
- Síndrome de Down.
i) Insuficiència renal o síndrome nefròtic.
j) Trasplantament. Cal indicar-hi el tipus de trasplantament.
k) Neoplàsia maligna. Cal indicar-ne el tipus.
l) Leucèmia
m) Limfoma.
n) Malaltia de Hodgkin.
o) Pacients sota tractament immunosupressor. Cal especificar-ne el tipus i
la dosi administrada en cada cas.

Un veritable enrenou acaba de ser llançat pel Dr Tom Jefferson (Cochrane vacuna de camp, Roma): l'eficàcia de les vacunes contra la grip és molt limitada. Ell i el seu equip han dut a terme una revisió sistemàtica de quaranta anys d'investigació en aquesta àrea, es van examinar 64 estudis internacionals, que representen el 96 "estacionals" de la grip i el compte 2500000 observacions. La pena és clar: qualsevol que sigui la població estudiada, els criteris clínics en compte, les organitzacions de salut, les vacunes són molt eficaços en la gent gran. Tots els estudis combinats, i malgrat l'heterogeneïtat dels assaigs, l'eficàcia global de vacunes contra la grip en les malalties és només el 23% quan la vacuna coincideix amb el virus de la grip circulants. Quan la vacuna es troba amb un altre virus de la influença que la persona contra la qual es pretén abordar la protecció dels vacunats no és diferent de la dels no vacunats (placebo van tenir millor). Entre els ancians que viuen entre altres persones, les vacunes no són eficaços contra les malalties similars a la influença, grip, pneumònia, i no disminuir el nombre d'hospitalitzacions i la mortalitat. 
Un organisme viu, no pot ser utilitzat com una vacuna, ja que induiria la mateixa malaltia que hauria d'evitar.  Per tant, el primer pas en la fabricació d'una vacuna és separar els dos efectes dels organismes causants de malalties.  A la pràctica, això significa aïllar o la crear un organisme, o part d’ell, que no és capaç de causar la malaltia del tot, però que encara conserva els antígens responsables d'induir una resposta immune de l'hoste. Això es pot fer de moltes maneres. Una manera és matar l'organisme amb formol, vacunes produïdes d'aquesta manera es diuen "inactiva" o "matar" les vacunes. Una altra manera de produir una vacuna és utilitzar només la part antigènica de l'organisme causants de malalties, per exemple, la càpsula, flagels, o part de la paret cel·lular de les proteïnes; "Vacunes acel·lulars". Una tercera manera de fer una vacuna és "atenuar" o debilitar un microorganisme viu per alterar les seves condicions de creixement.  Les vacunes fetes d'aquesta manera sovint són les vacunes de més èxit, probablement pel fet que es multipliquin en el cos causant una resposta immune general.

Vacunes més o menys efectives

Un veritable enrenou acaba de ser llançat pel Dr Tom Jefferson (Cochrane vacuna de camp, Roma): l'eficàcia de les vacunes contra la grip és molt limitada. Ell i el seu equip han dut a terme una revisió sistemàtica de quaranta anys d'investigació en aquesta àrea, es van examinar 64 estudis internacionals, que representen el 96 "estacionals" de la grip i el compte 2500000 observacions. La pena és clar: qualsevol que sigui la població estudiada, els criteris clínics en compte, les organitzacions de salut, les vacunes són molt eficaços en la gent gran. Tots els estudis combinats, i malgrat l'heterogeneïtat dels assaigs, l'eficàcia global de vacunes contra la grip en les malalties és només el 23% quan la vacuna coincideix amb el virus de la grip circulants. Quan la vacuna es troba amb un altre virus de la influença que la persona contra la qual es pretén abordar la protecció dels vacunats no és diferent de la dels no vacunats (placebo van tenir millor). Entre els ancians que viuen entre altres persones, les vacunes no són eficaços contra les malalties similars a la influença, grip, pneumònia, i no disminuir el nombre d'hospitalitzacions i la mortalitat.

Índex

1. Hipòtesis
2. Què són les vacunes?
3. Principis de la vacunació
4. Tipus.
5. La immunitat
6. Vacunes + o – afectives
7. Protocol per crear noves vacunes.
1. Com es decideix la quantitat de virus/bacteris dins la vacuna?
2. Estudi dels virus/bacteris.
8. Vacunes polèmiques.
9. Actuals investigacions.
10. Resultats i Conclusions.
11. Bibliografia.

Tipus de vacunes

Classificació segons el tipus d'antigen
* Vacunes de microorganismes vius
Aquestes vacunes, també anomenades atenuades, estan formades per petits microorganismes extrets dels virus causants de la malaltia. 
La vacuna intenta produir la infecció d'una forma controlada i pretén obtenir la immunitat parcial o completa de la malaltia o la infecció natural.
* Vacunes de microorganismes morts
També s'anomenen vacunes inactivades i poden ser: 
          - Vacunes de microorganismes totals: s'utilitza quan no es coneix amb exactitud quin és l'antigen que dóna la resposta protectora o quan la seva purificació no és l'adequada.
          - Vacunes d'antigen purificat: solament s'utilitzen els antígens que intervenen en la resposta immunitària.
          - Vacunes d'anatoxines: alguns bacteris produeixen substàncies tòxiques de tipus proteic. Aquestes proteïnes, tractades de forma adequada, perden el seu poder tòxic al ser modificades s'anomenen anatoxines o toxoides i amb elles es poden produir vacunes de gran eficàcia.


Classificació segons la composició
* Vacunes monovalents
Són les que contenen solament un antigen.
Exemple: Una vacuna d'aquest tipus és la del xarampió.
* Vacunes polivalents.
Quan un microorganisme pot presentar diferents tipus antigènics i els anticossos produïts contra un tipus antigènic no són actius enfront dels altres, és necessari que la vacuna tingui en la seva composició tots aquests diferents antígens perquè indueixi una resposta protectora adequada.
Exemple: d'aquest tipus de vacuna és la de la poliomielitis trivalent que produeix immunitat davant dels tres virus de la poliomielitis (l'I, el II i el III).
* Vacunes combinades
En aquest cas la vacuna conté també més d'un antigen; però els antígens pertanyen a diferents microorganismes. D'aquesta manera, en un sola vacunació es pot vacunar l'individu contra diferents malalties.
Exemple: d'aquestes vacunes tenim la DTP, que indueix immunitat davant de la diftèria, el tètanus i la tos ferina. 

Classificació sanitària de les vacunes
Des del punt de vista sanitari les vacunes es classifiquen en sistemàtiques i no sistemàtiques. Les vacunes sistemàtiques són les que estan indicades per a tota la població, a partir de l’edat infantil, i s’apliquen d’acord amb els calendaris de vacunació. Les vacunes no sistemàtiques estan indicades només per a determinats grups o en situacions especials.

La immunitat

La immunitat és la capacitat que té l'organisme per poder resistir l'atac de qualsevol germen o substància perillosa i acabar amb ells i en l'organisme humà pot ser de dues formes: passiva i activa.
La immunitat passiva, és una forma de protecció ràpida, però de curta durada, que s'adquireix durant l'embaràs i es reforça a través de la lactància materna.  
Quan una mare s'alimenta bé, descansa, no fuma, no pren, no ingereix drogues o medicines sense control mèdic i no s'exposa a radiografies sense protecció, el seu nadó té moltes més possibilitats de néixer amb defenses naturals, que li arriben a través de la sang materna.
La immunitat passiva també s'adquireix a través de sèrums o gammaglobulines, que són substàncies que produeixen anticossos per combatre algunes malalties produïdes per bacteris, però que també actuen per poc temps.  
Les Gamaglobulina procedeixen de sang d'un ésser humà que per haver patit certa malaltia, va desenvolupar els anticossos corresponents. La seva administració i control ha de ser molt curós perquè s'ha de buscar sempre la compatibilitat sanguínia i la sortida de la sang, que si no té un control adequat, pot contenir virus d'altres malalties greus com la SIDA o l'hepatitis.
La immunitat activa s'adquireix per mitjà de les vacunes i la protecció pot durar tota la vida.

Les vacunes o antígens són substàncies que en ser introduïdes al cos actuen sensibilitzant l'organisme en tal forma que aquest mobilitza les defenses específiques ràpidament i es formen els anticossos, a aquesta acció se l'anomena resistència específica, que és una situació adquirida en el sentit que només es presenta quan l'organisme es posa en contacte amb un antigen o vacuna.  
Les vacunes en ús actualment es preparen amb gèrmens vius i atenuats i altres tenen gèrmens morts. Les que s'elaboren amb gèrmens vius i atenuats, tenen major capacitat de produir anticossos. El millor resultat de la producció d'anticossos s'obté quan la vacuna "imita" la malaltia, però sense córrer el risc de patir-la.  
Hi ha vacunes que s'administren per via oral, com la de la poliomielitis i altres que s'administren intramuscularment per mitjà d'injeccions.  
La seva activitat comença en el moment de inocular o administrar-la. Immediatament la sang i el sistema limfàtic comencen a produir anticossos, que a poc a poc superen els invasors i com es "registra" la dada de l'agent estrany, la persona queda immune a l'atac d'aquesta malaltia, així, quan entren gèrmens vius al organisme, immediatament s'activen les defenses que ja estaven preparades per a això.

Els principis de la vacunació

Les primeres vacunacions de caire científic van ser contra la verola (a la segona meitat del s.XVIII ) ja a xina s’havia realitzat la transmissió voluntaria de la Verola per escarificació, a partir de líquid obtinguda de les pústules dels casos benignes d’aquesta malaltia. Edward Jenner (1749-1823) va realitzar la primera vacuna contra la Verola a occident al injectar al jove James Phips el producte obtingut de una pústula d’una vaca afectada per una enfermetat semblant a la Verola coneguda com cowpox.

Un segle despés Pasteur va senyalar als microbis com causants de enfermetats, i es va veure que bacteries patògenes molt atenuades en la seva virolència o inclús mortes, podien al ingectar-se, produir anticossos i immunitat. Així van sorgir les vacunes bacterianes, com a forma d’immunitat activa.